25/06/2005

Noms comuns

- Ortigueta morta
- Paletaria
- Planetària

Característiques morfològiques i botàniques

És un matoll perenne d’uns 15-80 cm. d’alçada, amb moltes ramificacions. Les seves fulles són de color verd, llanceolades, peciolades, agafades a la tija de forma alternant. Les flors són petites de clor verd - vermellós.

Les seves espècies més comunes són:

- P. judaica
- P. officinalis
- P. mauritánica
- P. lusitanica
- P. soleirolli
- P. cretica

Distribució

Es troba àmpliament estesa per l’àrea de la mediterrània europea, essent el matoll al•lergènic per excel•lència a zones com el sud d’Itàlia i França, Croàcia, Grècia, Turquia, Líban i la costa mediterrània d’Espanya.

Creix en murs, parets, a les vores de cultius i sèquies, fissures i esquerdes calcàries.

Rural i pròpia d’entorns urbans, es troba tant en planícies com als turons. A la muntanya pot trobar-se fins als 1000 m. D’altitud.

La P. officinalis creix a les zones muntanyenques fins als 1000 m. d’altitud en diferents països d’Europa central i del sud, incloent-hi Espanya, França, el nord d’Itàlia, Àustria, Bulgària i Romania.

La P. judaica es més comuna a la zona costanera mediterrània, sobre tot en zones càlides i lluminoses: Espanya (València, Barcelona, Múrcia), França, Itàlia, Albània, Grècia i l’antiga Iugoslàvia.. També s’ha trobat en països riberencs de la Mediterrània, a Àsia i Àfrica.

Pol·linització

Són plantes que alliberen el pol•len a l’atmosfera en forma de petits núvols, fins i tot, en absència d’aire, mitjançant un sistema de catapulta. Els pòl•lens poden restar a l’aire durant moltes hores, degut a la petita mida que té aquest pol•len, i pot recórrer grans distàncies.

El període de pol•linització és molt perllongat, de febrer fins al novembre, amb dues pujades de major intensitat:

- febrer a juliol amb un increment a l’abril- juny
- agost a octubre amb un increment al setembre- octubre

Al nostre país es poden arribar a recomptes de més de 500 grans/ m3, els símptomes poden aparèixer a partir dels 30 grans/ m3.

Manifestacions clíniques

La majoria dels pacients al•lèrgics al pol•len d’aquesta planta presenten símptomes oculars i nasals (rinoconjuntivitis), però a l’àrea mediterrània és la polinosi que més freqüentment està implicada amb l’asma.

El pacient al•lèrgic a aquesta planta sol residir en zones urbanes i zones agrícoles amb regadiu (hàbitat rural).

Bibliografia

1. Angel Moral, Carlos Senent. Atlas de Aerobiología y Polinosis. Comité de Aerobiología y Polinosis de la SEAIC (Forum s. XXI, Schering Plough).

2. Antonio Luis Valero Santiago, Alvaro Cadahía García. Polinosis: Polen y Alergia. MRA ediciones S.L. 2002.

3. Manuel Munuera Giner, José Sebastián Carrión García, Cristina Navarro Camacho, Luis Orts Llopis, Antonio Espín Gea, Francisco Sáez Soto, Javier García Sellés. Polen y Alergias (guía de las plantas de polen alergógeno de la Región de Murcia y España). DM libero-editor 2001.

Fotos: M. Estrella Llamas Huerta